< Tornar a la llista de resultats
La Llei de patents 11/1986 estableix que no poden protegir-se els programes d'ordinador com a tals en no tractar-se d'una invenció d'aplicació industrial, és a dir, un aparell, mecanisme, instrument, producte, etc., que es fabriquin en una indústria.
Els programes d'ordinador estan exclosos de la protecció del dret de patents perquè es considera que no són invencions en el sentit que exigeix la Llei: una invenció ha de constituir la solució a un problema tècnic.Això suposa que el codi font, el codi objecte o qualsevol altra forma d'expressió d'un programa d'ordinador estan exclosos de l'àmbit de patentabilitat, sent el dret d'autor la via establerta per a la protecció dels programes informàtics.
No obstant això, els efectes tècnics que es derivin de l'execució d'un programa en la mesura que constitueixin el mitjà per a la solució d'un problema tècnic, sí que poden ser objecte de protecció per una patent. Així doncs, un mètode per a la compressió d'un arxiu d'àudio o de vídeo de manera que l'amplada de banda per a la seva transmissió es redueixi en un factor de deu es pot reivindicar en una sol·licitud de patent, o un mètode per detectar els errors produïts durant la transmissió d'informació digital o un mètode per millorar la qualitat en la transmissió d'imatges alterades per la introducció de soroll d'alta freqüència durant la seva transmissió.
En el cas que es vulgui registrar una invenció implementada per ordinador no és suficient dir que el programa té caràcter innovador, i a la sol·licitud de patent ha de quedar perfectament clar el problema tècnic que es planteja i la solució que es proposa per a la superació del problema esmentat. I, en tot cas, la protecció no podrà recaure sobre el codi del programa, sinó sobre els efectes tècnics que es generen com a conseqüència de l'execució del programa i que, en definitiva, són els que permeten la superació de la dificultat existent.
I sens dubte a aquesta invenció li seran exigibles els requisits de novetat i activitat inventiva, això és, que l'expert en la matèria de què es tracti en cada cas pugui arribar al mateix resultat que es pretén protegir d'una manera evident.
