< Tornar a la llista de resultats
Resultats de la cerca
Què és el que no pot ser objecte de marca?
La llei estableix una sèrie de prohibicions:
- Signes que no tenen capacitat suficient per distingir, per exemple, un punt o una línia sense cap altre element caracteritzador ja que difícilment serien percebuts com a "marca" pel consumidor.
- Signes genèrics i específics, per exemple xocolata per distingir "xocolata", aquells que es componguin exclusivament de signes que al comerç o en el llenguatge corrent hagin arribat a constituir una denominació necessària o usual de producte o servei del que es tracti, per exemple, "Rotlle de primavera", per distingir productes alimentaris.
- Signes descriptius: els que es componguin exclusivament de signes o indicacions que serveixin al comerç per designar l'espècie, la qualitat, la quantitat, la destinació, el valor, la procedència geogràfica, l'època de producció del producte o de la prestació del servei o altres característiques dels productes o del servei, per exemple "Edició selecta" o "Maduixes de maig".
- Signes enganyosos, per exemple, "Oleoliva", per distingir tot tipus d'olis i greixos comestibles.
- Signes contraris a la Llei o a l'ordre públic, per exemple, qualsevol marca xenòfoba o sexista.
- Formes que vinguin imposades per raons d'ordre tècnic o per la naturalesa dels propis productes o que afectin el seu valor intrínsec, per exemple, la representació d'una antena parabòlica per distingir antenes parabòliques o la d'un eixugaparabrises per a eixugaparabrises, o la representació d'un portallapis sense cap element de fantasia o capritxosa.
- Determinats signes protegits legalment, com ara banderes i escuts d'estats, comunitats autònomes, etc.
< Tornar a la llista de resultats
