Respondemos todas aquellas dudas referentes a los diferentes procesos implicados en la propiedad industrial.
La classificació de Niça agrupa els productes i serveis en 45 classes diferents: 34 de productes i 11 de serveis.
Sobre aquesta classificació les oficines de la UE han creat la classificació “harmonitzada”, composta per un repositori de termes descriptius de productes o serveis que són acceptats per totes les oficines de l'àmbit de la UE.
Cada classe inclou una sèrie de productes o serveis relacionats entre ells, per exemple, la classe 32 correspon a:
|
CLASSE 32 |
Cerveses; begudes sense alcohol; aigües minerals; begudes a força de fruites i sucs de fruites; xarops i altres preparacions sense alcohol per elaborar begudes. |
A més, juntament amb l'enunciat general o títol de classe hi ha exemples de termes que descriuen productes o serveis concrets que entren dins l'àmbit de protecció de cada classe, l'origen del qual pot ser la classificació de Niça o la classificació europea denominada “harmonitzada”, p. ex. a la classe 32 “cerveses aromatitzades” o “extracte de llúpol per fabricar cerveses”, que poden utilitzar-se per enquadrar de manera més clara i precisa quin tipus de producte o servei es vol protegir.
Quan se sol•licita una marca o nom comercial cal indicar els productes o serveis o activitats que volen ser protegits amb aquest signe distintiu.
Per a això existeix la Classificació internacional de Niça, que està composta per 45 classes, cada una de les quals agrupa un conjunt de serveis o productes que estan relacionats. Així mateix, en l'àmbit europeu existeix la classificació harmonitzada de productes i serveis, repositori de termes classificatoris validats i utilitzats per totes les oficines de la UE, l'EUIPO inclosa.
Existen diversas clasificaciones según el parámetro que se siga en cada caso. Cabe destacar:
A) Según si existe una finalidad específica asociada a la general de diferenciar productos y servicios:
B) Según el formato del signo que se protege:
El registre de noms de domini es regeix per la seva pròpia legislació nacional i internacional (en funció del tipus de domini) i no és competència de l'Oficina Espanyola de Patents i Marques. Els conflictes que entre ambdues modalitats poguessin sorgir s'han de dirimir davant d'Organismes Internacionals d'Arbitratge o davant dels Tribunals.
Informació genèrica sobre la qüestió (extret de la pàgina del Registre de la Propietat Intel•lectual):
COM ES RESOLEN ELS CONFLICTES ENTRE DRETS DE PROPIETAT INDUSTRIAL, DENOMINACIONS SOCIALS I NOMS DE DOMINI?
Té transcendència la prioritat en el temps del signe corresponent
A) Marca o nom comercial prioritari en el temps: el titular registral pot iniciar accions davant els Tribunals de Justícia enfront del que hagi adoptat posteriorment aquest mateix nom o un altre de confusible com a denominació social per a activitats mercantils iguals o similars, i sol•licitar, entre altres mesures, el cessament per part de la societat demandada en la utilització d'aquest distintiu (art. 34.3.d. Llei de marques) i la modificació de la seva denominació social. A més els òrgans registrals competents per a l'atorgament o verificació de denominacions de persones jurídiques denegaran el nom o raó social sol•licitat si coincidís o pogués originar confusió amb una marca o nom comercial notoris o reanomenats en els termes que resulten de la Llei de marques, tret d'autorització del titular de la marca o nom comercial (disposició addicional catorzena de la Llei de marques).
Davant qui utilitzi aquest distintiu com a nom de domini, juntament amb la possibilitat d'acudir als Tribunals de Justícia (art. 34.3.f. Llei de marques), pot fer ús dels procediments administratius de verificació i cancel•lació davant Red.es si el nom de domini en qüestió incorre en alguna de les causes previstes a aquest efecte.
B) Denominació social anterior: una entitat que tingui degudament inscrita la seva denominació social podrà oposar-se en la via administrativa davant tota pretensió, per part d'un tercer, d'inscripció de la seva denominació social com a marca o com a nom comercial si concorren els requisits establerts a l'art. 9.1.d de la Llei de marques, i igualment podrà acudir als Tribunals de Justícia per sol•licitar la nul•litat de la inscripció esmentada. També podrà fer valer els seus drets davant qui inscrigui la seva denominació social com a nom de domini en els termes descrits a l'apartat A).
C) Nom de domini anterior: qui tingui el seu nom de domini degudament inscrit podrà acudir davant els Tribunals de Justícia enfront de qui inscrigui aquest nom com a marca, nom comercial o denominació social, invocant la legislació sobre competència deslleial, l'existència de mala fe (art. 51.1.b Llei de marques) i qualsevol altre motiu en què fundi el seu dret. Aquest tipus d'accions judicials té especial dificultat.