Preguntas frecuentes

En el cas de no abonar les anualitats corresponents, les patents caduquen.

El titular d'una patent pot comunicar per escrit a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques que està disposat a autoritzar la utilització de la invenció a qualsevol interessat, en qualitat de llicenciatari.

Aquestes llicències reben el nom de ple dret i permeten reduir les taxes anuals al titular de la patent, que passen a ser la meitat després que aquesta declaració sigui rebuda a l'OEPM.

Qualsevol persona està legitimada per utilitzar la invenció en qualitat de llicenciatari no exclusiu, de manera que poden existir diverses llicències de ple dret per a la mateixa patent.

El titular de la patent està obligat a explotar-la, bé per ell mateix o a través d'una persona autoritzada per ell, mitjançant la seva execució a Espanya o al territori d'un membre de l'Organització Mundial del Comerç, en forma suficient per atendre la demanda del mercat nacional.

L'explotació s'haurà de fer dins el termini de quatre anys des de la data de presentació de la sol·licitud de patent, o de tres anys des de la data en la qual es publiqui la seva concessió al "Butlletí Oficial de la Propietat Industrial", amb aplicació automàtica del termini que expiri més tard.

Una vegada finalitzat el termini establert per iniciar l'explotació, qualsevol persona podrà sol·licitar la concessió d'una llicència obligatòria sobre la patent, si en el moment de la sol·licitud, i excepte excuses legítimes, no s'ha iniciat l'explotació de la patent o no s'han dut a terme preparatius efectius i seriosos per explotar la invenció objecte de la patent, o quan la seva explotació hagués estat interrompuda durant més de tres anys.

A més de per falta d'explotació, el Govern pot sotmetre, en qualsevol moment, una sol·licitud de patent o una patent ja atorgada a la concessió de llicències obligatòries, per motiu d'interès públic.

Es considera que existeixen motius d'interès públic quan la millora o l'increment de l'explotació d'una patent és d'importància primordial per a la salut pública o per a la defensa nacional.

Així mateix, el Govern podrà procedir a la concessió de llicències obligatòries per necessitats de l'exportació quan la falta d'explotació o la insuficiència en qualitat o en quantitat de l'explotació realitzada impliqui un greu perjudici per al desenvolupament econòmic o tecnològic del país.

Finalment, es preveu la concessió d'aquest tipus de llicències en el cas que es tracti de patents dependents, és a dir, que no puguin ser explotades individualment sense explotar, al seu torn, l'objecte d'una patent pertanyent a un tercer.

En la nova Llei de patents, 24/2015, de 24 de juliol, es mantenen les llicències obligatòries amb lleus modificacions. D'una banda, s'agrupen en un mateix supòsit de llicències per motius d'interès públic, la millora o l'increment de l'explotació d'una patent que és d'importància primordial per a la salut pública o per a la defensa nacional, les necessitats de l'exportació quan la falta d'explotació o la insuficiència en qualitat o en quantitat de l'explotació realitzada impliqui un greu perjudici per al desenvolupament econòmic o tecnològic del país, així com les necessitats de proveïment nacional.

Quant a les llicències per falta d'explotació, en la nova Llei de patents no es tenen en compte els preparatius a l'hora de considerar que la patent està sent explotada. A més, es redueix el termini d'interrupció de l'explotació de 3 a 1 any, per poder sol·licitar aquest tipus de llicència.

Finalment, s'inclouen com a supòsits en els quals es pot sol·licitar una llicència obligatòria, els següents: com a mesura per posar terme a pràctiques anticompetitives així declarades per una decisió administrativa o judicial ferma i la fabricació de productes farmacèutics destinats a l'exportació en aplicació del Reglament (CE) 816/2006.

Com a regla general, el dret a una invenció laboral feta per un treballador contractat per una empresa per dur a terme una activitat inventiva, llevat de pacte en contra, pertany a l'empresari de qui depèn.

Només en el cas que l'aportació del treballador a la invenció i la importància d'aquesta per a l'empresa excedeixin de manera evident el seu contracte o relació de feina, tindrà dret a una remuneració suplementària.

Si el treballador no està contractat per investigar, però obté una invenció relacionada amb la seva activitat professional gràcies als mitjans o els coneixements adquirits a l'empresa, l'empresari pot decidir entre obtenir la titularitat o reservar-se un dret d'utilització de la invenció, tot i que en ambdós casos ha de compensar econòmicament el treballador.

En la nova Llei de patents 24/2015, de 24 de juliol, es manté la mateixa regulació.