Ministerio de Industria, Turismo y Comercio LogoMinisterior

Preguntas frecuentes

 

Respondemos todas aquellas dudas referentes a los diferentes procesos implicados en la propiedad industrial.

Borrar palabras clave
Todas
Propiedad Industrial
Marcas y Nombres Comerciales
Marcas colectivas y de garantía
Prueba de uso
Marcas internacionales
Transformaciones
Patente nacional y modelo de utilidad
Certificado complementario de protección
Patente europea y validación
Solicitud internacional PCT
Restablecimiento de derechos
Transmisiones y licencias
Tasas
Gestión y valoración de patentes
Representación
Agentes de la propiedad industrial (API)
Examen de calificación europeo (EQE)
Representación y Brexit
Clasificaciones
Nulidad y caducidad de marcas y nombres comerciales

Amb caràcter general, la nostra legislació estableix que incumbeix la càrrega de la prova al demandant (art. 217.2 de la Llei d'enjudiciament Civil, Llei 1/2000).

No obstant això, en determinats casos es produeix la inversió de la càrrega de la prova, és a dir, recau en el demandat.

Així, en el cas previst a l'article 61.2 de la Llei de patents (Llei 11/1986), si una patent té per objecte un procediment per a la fabricació de productes o substàncies nous, es presumeix, llevat de prova en contrari, que tot producte o substància de les mateixes característiques ha estat obtingut pel procediment patentat. Això és, el demandat haurà de provar que el producte ha estat obtingut a través d'un procediment diferent al patentat.

La Llei espanyola de patents 11/1986 recull als seus articles 133 a 139 tot el relatiu a les mesures cautelars.

S'ha de tenir en compte que la jurisprudència espanyola exigeix tres requisits per adoptar mesures cautelars:

- versemblança del dret (fumus boni iuris)

- perill en la demora (periculum in mora)

- atorgament de caució

Als països on l'invent no és protegit, aquest es considera de domini públic i qualsevol pot explotar-lo lliurement. D'aquí la importància de patentar a tots els països on es vulgui comercialitzar una invenció.

Als països on l'invent no és protegit, aquest es considera de domini públic i qualsevol pot explotar-lo lliurement. D'aquí la importància de patentar a tots els països on es vulgui comercialitzar una invenció.